Rodés, ostal Daulhon dich d’Armanhac

per Olivièr Daillut-Calvignac (articla estrach del siti : eraldica-occitana.com) Voir la traduction En plen centre vila, la pichòta plaça de l’Olmet marca l’emplaçament de l’arbre ont los comtes de Rodés (Rodez, 12) rendián la justícia al pè de lor castèl. Es aquí que se pòt descobrir un dels bastiments mai polits e interessants de la …

n°96

pages Titre 3 • L’église fortifiée d’Inières, 1442-1445 par Jacques Miquel 12 • Aperçu sur les aquifères souterrains de l’Aveyron par Henri Salvayre 17 • La Muscardine et les champignons par Anne-Marie Rantet-Poux 25 • « Ail, Ail, Ail ! » ou coup d’œil sur les aulx (ails) sauvages de l’Aveyron…par Christian Bernard (AMBA) 32 • Quinas d’un …

Quinas d’un còp èra e quinas amenaçadas

per Gèli Combas Me soveni, quand èri dròlle, de las quinas al vilatge. D’aquel temps i n’aviá pas tant coma ara que d’unes an fach mestièr de las organizar. I aviá la de la Glèisa, la dels caçaires, la de l’escòla e la qu’organizava lo cafè Saunal lo ser de Nadal. Pas mai. Tanben aquò …

n°94

pages Titre 3 • Du “blob” au Myxomycète par Anne-Marie Rantet-Poux, docteur en Pharmacie 13 • Les Coustes, gravures rupestres en Haute-Cèze (Gard) par Catherine et Éric Olivier, G.A.R.A. 18 • Promenade nature dans le “Trou de Bozouls«  par Yvette Balard 24 • Autour de la faille de Villefranche : Géologie et Patrimoine (1ère partie) …

Andrèu Pradel, l’autre escriban de Sant-Salvador

per Chantal Demarest Prèp de Mejalanon, a Sant-Salvador ont nascut l’abat Justin Besson, un autre escriban occitan tombèt dins un brèç vesin, lo de la bòria de Cantacocut lo 17 d’august 1912 : Honorat Andrèu Pradel, lo cachaniu d’una clocada de cinc dròlles. Li disián Andrèu.De segur, aquel dròlle ausiguèt las istòrias de l’abat. Amb lo …

L’eraldica dins los edificis religioses

per Olivièr Daillut-Calvignac – eraldica-occitana@orange.fr Començarem duèi per estudiar la preséncia de l’eraldica dins l’arquitectura religiosa que, contràriament a çò que podriatz pensar, es pas sus las parets dels castèls mas ben dins l’atmosfèri de reculhiment de las glèisas qu’encontram lo mai d’armariás ancianas.D’efièch, tre la primièra mitat del sègle 13, l’eraldica comencèt de dintrar …