Pel torista, pel passejaire, pel visitaire mai que mai, per l’amator de bèlas-arts o de pichon patrimòni quitament, es a l’encòp mesconeguda e familièra, discrèta e omnipresenta, anodina e remarcabla…
Ela, es l’eraldica, la sciéncia del blason que regís las armariás, aqueste còde identitari grafic nascut en plen Atge-Mejan e que garda uèi, après gaireben mila ans d’existéncia, tota sa fòrça estetica e simbolica.
Apareguda suls escuts dels cavalièrs e las bandièras dels princes al cors del sègle 12, l’eraldica s’espandiguèt a l’ensemble de la societat medievala del sègle 13 al sègle 15 fins a devenir un simbòl màger de la societat d’Ancian Regime, que la Revolucion cerquèt a far desaparéisser.
Aquò explica benlèu en partida lo rapòrt ambigú qu’entretenèm encara uèi en França amb aqueste art sovent mespresat mas tanben fantasmat.
Saique, d’unes i veirián d’alhors un parallèl ambe çò que coneguèt la lenga nòstra dins los dos sègles passats…
